Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/22

bregant amb tramuntana,
ni el ploreig de les Hiades, ni la fúria
del Not, qui del mar àrbitre
major, remou les ones o les calma.
¿Quin grau de mort va témer
qui amb ulls aixuts va veure els nadants monstres,
i la mar revinclada,
i els infames esculls acroceràunics?
En va Déu prudentíssim
la mar insociable de les terres
va separar, si impies
naus salten les margeres prohibides.
A malfetes vedades
l'home, qui a tot s'arrisca, cec s'espenya.
Brau Prometeu el cèlic
foc entrega als mortals amb frau impia ;
però aqueix furt sacríleg
al món portà mil danys, mil amargures
i nous eixams de febres,
que dels mortals la vida, abans llarguíssima,
fatalment escursaren.
Per la buidor dels aires volà Dèdal
amb plomes manllevades
i d'Aqueront l'imperi invadí Alcides.
¿Què no intenten els homes?
Necis fins contra el cel gosem alçar-nos
ni nostres crims consenten
que Júpiter irat son braç desarmi.