Varus, l'èmul d'Homer, tes altes glòries,
oh Agrippa, cantarà; i en llurs combats
de terra i mar les ínclites victòries
dels exèrcits romans per tu guiats.
Ma musa humil cantar tals fets no gosa,
ni del Peleu l'empedreït rancor,
ni la casa de Pèlop horrorosa,
ni el navegueix d'Ulisses temptador.
Fóra en va tot esforç. Ma ruborosa
musa, si a voltes canta tendrament,
per a lloar a Octavi es veu confosa,
per a dir tos esplets no té ardiment.
¿Quí de Març, tot cobert amb sa armadura,
qui de Merió ennegrit de pols troià,
qui del fill de Tideu, fet en bravura
un Déu per Pàl.las, dignament dirà?
Jo els convits i el lluitar de les donzelles
contra els minyons celebro amb cor vagant,
o l'amor, que m'abrusa amb ses centelles
quan contra ma costum sóc ferm aimant.
