Aquesta pàgina ha estat revisada.
Oda V
A Pirra
¿Quin gràcil jovincel en munts de roses
i tot xopat d'essències odoroses,
sota dosser florit
t'estreny, Pirra, a son pit?
Per qui trenes modesta i encisera
ta rossa cabellera?
¡Quants cops, ai, plorarà ta fe perjura
i el canvi de sa ditxa en desventura,
i admirarà esglaiat
per negra tempestat
la mar enfurismada,
qui ara et frueix crèdulament daurada
i veure't sempre espera
fidel i riallera,
ignorant que sovint l'aura és traidora!
¡Ai de qui de tes gràcies s'enamora!
Ja el retaule penjat
del poderós Neptú al temple sagrat
indica que, en record de la tormenta,
oferí al Déu la xopa vestimenta.
