Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 39 —
i a Júpiter, quan baixa
fent sotraga amb son carro el firmament.
Diuen que Prometeu, quan va fer l'home,
forçat a cercar parts per tots cantons,
posà dins nostre estómac
la furiosa empenta del lleó.
L'ira sigué de Tiestis la ruïna,
l'ira enderroca els murs de les ciutats,
i romanen per l'ira
els més florits vilatges devastats.
Reprimeix ton enuig: també quan jove
sentí jo bullir l'ira dins mon pit
i contra ton cor noble,
frenètic, càustics versos escriguí.
Ara cerco en dolçura mudar l'ira,
si havent-me dels oprobis retractat
em tornes compassiva
amb la pau i la ditxa ta amistat.
