Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 46 —

Distret mon terme traspassant un dia
entrí en les selves de Sabí sens armes,
cantant a Làlage, i fer llop al veure'm
 de mi s'aparta.

Fer llop com altre la guerrera Pulla
mai n'hagi vist en ses boscúries altes,
ni la Numídia de terribles feres
 feconda mare.

Posa'm del Pol en les pelades terres,
on pins no gronxen de l'estiu les aures,
i on sempre hi regnen glaçadores boires
 i estèrils aires.

Posa'm on Febus, massa prop, no deixa
que alci ses tendes la niçaga humana,
dolça si riu ja cantaré a m'aimia,
 dolça si parla.

Oda XXIII
A Cloe

Cloe, fuges de mi, com tendra cerva,
que per timbosos munts cerca sa mare