Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 47 —
ansiosa, i tem els boscos
i l'assusten les aures;
puix si el cèfir remou les dèbils fulles
i el verdós llagardaix les argelagues,
sos genolls s'extremeixen
i son cor tot s'esglaia.
No com gètul lleó ni horrible tigre,
Cloe, te perseguesc per trocejar-te.
Apta ja per a esposa,
deixa d'anà amb ta mare.
Oda XXIV
A Virgili
En la mort de l'amic estimadíssim
¿com deixar de plorar?
Fúnebres cants comença d'ordenar,
Melpòmene, a qui Júpiter altíssim
amb la lira veu dolça va donar.
¡Ja dorm somni de mort el gran Quintili!
¿Quan l'innocent pudor,
la entera Fe, de la Equitat la sor,
junt amb la nua Veritat, Virgili,
podran trobar de nou tal defensor?
