Aquesta pàgina ha estat revisada.
de ma Glicera, qui t'invoca, al claustre
tot ple d'aromes.
I amb tu el niu fèrvid i les gracies vinguin,
solta la vesta, i l'eloqüent Mercuri
junt amb les ninfes i la gràcil Hebe,
sens tu gens grata.
Oda XXXI
A Apol
Mentres de vi novell buida la copa,
¿què li demana a Apol el vat, el dia
que el temple li consagren? No de ubèrrima
Cerdenya els blats riquíssims;
no de Calàbria ardent els bèns vistosos;
ni l'or ni l'índic bori; no les terres
fèrtils, que besa el Liris melancòl.lic
amb ses mansoies ondes.
Podin els ceps aquells, a qui Fortuna
vinyes ha concedit; i en riques taces
begui els riquíssims vins comprats a canvi
de sidòniques teles,
