Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/69

i modera el viu goig de ta ventura
quan se't presentí pròspera la sort.

Ja visquis sempre trist, ja placenter,
rebent del ric Falern grata energia,
passis en jorns festívols tot el dia
estirat sobre l'herba del verger,

on un gros pi i un àlber blanc, juntant
ses branques, fan un'ombra hospitalera,
i l'aigua fugitiva sa carrera
obliqua va seguint, tot rondinant;

vins mana dur aquí i fragant ungüent,
i, flors d'un jorn, a munts les belles roses,
mentres tos bens i etat i bondadoses
t'ho vagin les tres parques permetent.

Deixaràs terra i boscos que has comprat,
i la finca que el Tibre rogenc besa,
i es gaudirà un hereu de la riquesa
que hauràs amb ton esforç amuntegat.

Que siguis ric i noble descendent
de Inac o fill de mare pobrissona,
sens més abric que el cel, lo mateix dóna:
la mort et tractarà sempre igualment.