Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/70

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Tots hem de fer eix fi. L'urna fatal
barreja el nom de tots. Més tard, més d'hora,
nostra sort eixirà i la nau traidora
ens portarà a l'exili perennal.


Oda IV
A Xància Foceu

No et faci pena, no, Xància Foceu,
de veure't de la serva enamorat;
primer de sa Briseida el coll nevat
mogué ja al fer Achilles de Peleu.

De la esclava Tecmessa la bellesa
mogué a son amo el fill de Talamó,
i en mig de son triomfe Agamemnó
s'inflamà per Cassandra, verge presa
 
aprés que Achil.les brau escometent
d'Àssia els exèrcits destroçats caigueren
i, Héctor ja mort, els grecs cansats pogueren
de Tròia apoderar-se fàcilment.

¿Quí sab si ennobliria ton llinatge
la rossa Filis, qui ton cor fereix?