canviant s'aspror ingrata en plàcida dolçor.
Ja et va seguint, puix ràpida va trascorrent la vida.
Cada any, que tu perds, ella el guanya; ja atrevida
prompte buscarà Làlage marit, brincant d'amor;
Làlage més que Cloris i que Floe estimada,
més blanca que en nit pura la lluna platejada,
i més bella que Giges, de Gnidus el donzell,
qui és tan bell, que si el poses entre un chor de donzelles
tothom el confondria, fins el més llest, amb elles,
ja per son bonic rostre, ja per son llarg cabell.
Tu qui vindries, oh Septimí, a Gades
amb mi, i al Càntabre a tot jou rebel.le,
i a Líbia ardent, on removent les Sirtes
bullen les ondes;
Tíbuli amena per l'Argiu fundada
sigui a ma feble senectut refugi,
i a mes fatigues de per mar i terra
posi grat terme.
