Aquesta pàgina ha estat revisada.
I si m'ho neguen rancoroses parques,
al Galés, plàcid a empellada ovella,
iré i als camps, que de Falant Laconi
foren realme.
Sobre tots aimo aquell recó de terra,
on pura mel, com al Himet, s'hi troba,
i olives verdes, que la enveja mouen
d'òpim Venafre;
i on Déu envia primavera llarga
i hivern placèvol, i, company del fèrtil
Bacus, Auló mai del Falern no enyora
els vins famosos.
Ja als dos ens crida aqueix asil dolcíssim,
on tu, Septimí, amb carinyoses llàgrimes
del vat amic arruixaràs un dia
tèbies despulles.
Oda VVI
A Pompeu
Oh Pompeu, el primer de mos amics,
qui de Brutus lluitant sots les banderes,
amb mi sovint de prop la mort vegeres.
