Aquesta pàgina ha estat revisada.
Les mares per sos fills, Barina, et temen,
et tem el vell avar per sos diners,
i les tendres donzelles quan es casen...
encara et temen més.
Oda IX
A Valgi
No sempre els aspres camps reguen els núvols,
ni el càspic mar revolten les tempestes,
ni, Valgi amic, a la boscosa Armènia
la oprimeix sempre el gel;
ni sempre els Aquilons inexorables
del Gàrgan les alzines escometen
ni viudus de fullatge els olms aixequen
sempre sos brancs al cel.
Però tu de plorar el robat Miste
no pares mai. Plorant a Miste et troba
Vésper al apuntar, i encara el plores
quan fuig del ràpid sol.
No així a son car Antíloc plorà Néstor,
qui visqué tres etats, la vida tota,
ni Troile el jovincel plorat en Troia
fou sempre sens consol.
