Cessa ja de plorar i de afligir-te
per a entonar a August triomfal càntic:
cantem, cantem de nostre gran Octavi
els nous i bells llorers,
que acaba d'adquirir domant els perses
i els moradors dels marges del Nifrates,
i dels barbres Gelons posant a ratlla
els destres cavallers.
Si sempre no t'engolfes en l'alta mar, Licini,
ni les iníques costes voreges constantment
per a fugir tempestes prenyades d'estermini,
viuràs més rectament.
Qui en dolça mitjania viu, deslligat d'enveja,
de sòrdida misèria no sent el rigor viu,
i dels palaus de marbre que tot el món cobeja
sobri i prudent se'n riu. .
Més colps la tramuntana bat els grans pins furiosa
i fa la torre al caure més fort terrabastall,
i el llamp, que els cims altívols dels munts fereix, no gosa
baixà a la fonda vall.
