Aquesta pàgina ha estat revisada.
ni en ses lleis nostres avis disposaren
que aital fós el conreu de nostre camp.
Xic era entre ells el cens de tot veí
i gran el de l'Estat. Ni galeria
de deu peus vers el Nord es permetia
llavors als individuus construí.
Ni les lleis permetien menysprear
la rusticana llar; prò els edificis
d'ús públic i els altars dels Déus propicis
amb marbres els manaven decorar.
Oda XVI
A Grosfe
Oci demana a les Deitats qui es troba
pres en l'amplura de l'Egeu, si foscos
núvols la lluna i els estels li oculten
guia dels nautes.
Oci la Tràcia furiosa en guerra,
oci els escites en buirac rumbosos,
oci, amic Grosfe, que ni l'or, ni porpra
ni perles compren.
