Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/86

Puix ni riqueses ni el lictor del cònsul
del pit remouen la pesada angoixa,
ni menys les cuites que a l'entorn revolen
 dels dorats sostres.

Bé viu amb poc qui en sa modesta taula
veu relluir l'antic saler dels avis;
ni l'avarícia ni la por li trenquen
 el lleuger somni.

¿A què en curt viure somniar grandeses?
A què cercar a nous terrenys fortuna?
Pot separar-se d'ell mateix qui marxa
 lluny de sa terra?

Pugen les cuites als bronzats navilis
i més lleugeres que l'isart i l'Eure,
que els mars revolta, dels genets segueixen
 la fugaç turba.

L'ànim, alegre amb lo present, no peni
per l'avenir, i l'amargura endolci
amb plàcid riure: no hi ha al món persona
 del tot feliça.

Mort primerenca arrebatà a Pelides
i a Titó lenta senectut desgasta;
i a mi tal volta em donaran les hores
 ço que a tu et neguin.