i cases edifiques, i al oblid
la sepultura dónes,
i l'ample continent trobant petit
fas recular les ones.
¿I què diré de que arrenques les fites
dels camps, que vora tens
i que de ses rebasses foragites,
avar, els teus clients?
Ells, malaurats, llençats de sa morada
entre sospirs se'n van,
ses Deitats tutelars i sa mainada
en sos braços portant.
I amb tot no hi ha palau que tan segur
esperi al potentat,
com l'antre xuclador de l'orc obscur
per a tots destinat.
¿A què tanta ambició? La dura terra
sobre pels pobrissons
igualment que pels fills d'aquell, qui aterra
als pobles i nacions.
Ni el barquer de l'infern l'adust Caront,
per l'or vil corromput,
amb sa barca tornà a portar al món
a Prometeu astut.
Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/90
Aquesta pàgina ha estat revisada.
