Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ell a l'orgullós Tàntal apresona
i a tots els criminals,
i, ja invocat, ja no, ell auxili dóna
al pobre en ses fadigues i sos mals.
Oda XIX
Lloances de Bacus
Creieu-me, venidors, entre altes timbes
vegi ensenyant a Bacus, i les nimfes
i aurellaguts els sàtirs peu-cabrosos
escoltant aprenien.
¡Evoe! sagrat furor ma ment embarga
i el pit de Bacus ple torbat s'alegra.
¡Evoe! perdó et demano, pare Bacus,
pel feixuc tirs temible.
Deixa'm cantar les Tíades proterves,
i del pur vi les fonts, i els rius ubèrrims
de llet, i celebrar els cor-buits roures,
que pura mel destil·len.
Deixa'm cantar de ta feliç esposa
la corona entre els astres col·locada
