Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/99

Oda III

Al baró just i ferm en son propòsit,
ni el cec furor dels pobles en revolta
ni dels tirans el rostre formidable
torcen la recta ment;
ni l'Austre, túrbid rei del mar indòmit,
ni la dreta flamífera de Júpiter;
si s'esllanega el món arriba impàvid
veurà l'aplastament.

Així al sublim Empir volaren Pòl.lux
i el vagarós Alcides; així Cèsar,
seient entre ells, apura amb ardent llavi
el nèctar immortal;
així, oferint al jou el coll indòcil,
Evi, els tigres tiraven ta carroça;
així en poltres de Març nostre gran Ròmul
fugi el riu infernal.

Al veure'l entre els Déus, qui discutien,
—Ilió, Ilió—va exclamar Juno—
un jutge incestuós i una estrangera
passaren-te a foc viu;
d'ençà que Laomedó la concertada
paga va negà als Déus, amb rei i poble
de mi i la casta Pàl.las t'entregaren
al furor venjatiu.