Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/107

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ria eternal; e si l hom fa mal, lo poder de Deu mils se n coue ab hom en donar li pena infinida.[1] E si ley no fos, lo diuinal poder no hagra tan gran conueniencia ab sa obra, e la eternitat diuina e l poder diuinal no s couengren tan be en obra en jutjar hom a eternal gloria o eternal pena. E cor ço per que les virtuts diuines[2] se demostren mils en la operacio e en lo vs que han en les creatures, sia atorgada cosa, per aço es maniffestat al lum intellectual que Deus ha ley donada.


DE SAVIESA E PRUDENCIA



EN Deu se couenen sauiesa e perfeccio; per la qual conueniencia ve influencia a prudencia que s couenga ab la sauiesa de Deu. On si Deus ha donada lig, prudencia se n coue mils ab la sauiesa de Deu, de la qual li ve influencia con se n couenga mils ab fortitudo contra vicis, e ab caritat a amar hom Deu e son prohisme e si mateix. On si ley no fos donada, en falsetat e en error foren tots aquells qui crehen[3] que ley sia donada, e seguira s que prudencia se couengues mils ab la sauiesa de Deu en aquells qui creurien falsetat e error, que en aquells qui no crehen que ley sia donada, e aço es impossibil. Cor si era

  1. Edit. lat. Multas paenas sinè fine.
  2. Edit. lat. Divinae virtutes seu dignitates.
  3. Forem tots cells qui crehem.