Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/108

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

possibil, bona cosa seria falsetat e error e ignorancia, e lurs contraris serien mal;[1] e prudencia mils se couenrria ab fortitudo e ab caritat per ignorancia que per sauiesa, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que Deus ha ley donada.[2]


DE PODER E JUSTICIA



JUSTICIA e ignorancia son contraris en hom; e per aço justicia e sauiesa se couenen en hom. On con hom no ha poder de jutjar ço que no sab, adonchs ha deffayliment de poder en justicia; mas con hom ha sauiesa, e sab ço que deu jutjar,[3] adonchs ha poder sa justicia. On con en hom, qui es creatura e cosa mortal e finida,[4] sia concordança entre poder e justicia, quant mes se coue que sia concordança entre lo poder diuinal e la justicia creada qui es en hom; cor si no ho era, la concordança qui es entre vna virtut creada e altra, no vendria de la influencia de les virtuts increades, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la justicia creada e lo poder diuinal se couenen en donar lo poder e gracia a la justicia, e en rehebre la justicia la gracia[5] per la

  1. E lur contraria seria mal.
  2. Edit. lat. Quod Deus hominibus dederit legem.
  3. Edit. lat. Et scit hoc, quod convenit, eum judicare.
  4. Edit. lat. Inferior et mortalis, et consistit intra finitos terminos.
  5. Edit. lat. Quod justicia creata et potestas divina insimul conveniant, eo quod potestas influit gratiam justiciae, et justicia recipit gratiam.