Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/120

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





Del cinque article




DE RESURRECCIO



DIX lo juheu al gentil: En aquest article de resurreccio no cal donar altre prouacio; cor assats maniffestament es prouat en lo primer libre.[1] E be me tench per pagat d aquella prouacio, e benehits sien lurs arbres, e lurs condicions, e lurs flors, qui me han illuminada la mia anima de hauer esperança en resurreccio. Con aytant te fas saber que l poble dels juheus es deuesit en tres oppinions sobre aquest article de resurreccio. § La primera oppinio es aquesta: Alcuns juheus son qui no crehen resurreccio, e assignen hi aquesta raho, ço es a saber, que l cors, per ço cor es de natura corrompable, no pot esser retornat en aquell esser mateix on aquell es ans de la mort, ne sens menjar e beure no s poria sostenir, ne poria sofferre les infernals penes, ne en paradis no s coue que hom menug ni beua, ne paradis no es loc de cors, con sia cosa que l cors no sia estant sino en alcuna cosa en que sostenga sa ponderositat. E per aquestes rahons, e per moltes de altres neguen e menysprehen resurreccio. Mas jo no son de aquella

  1. No deja de ser extraño que ya durante la controversia se haga mención, por uno de los interlocutores, del libro primero de esta misma obra.