Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/125

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Deu. On si l dia del judici no era, lo gran poder de Deu no seria tan demostrable en presencia e en comunitat de tantes gents, e seguir sia que la bonea, granea, sauiesa, amor e perfeccio de Deu fossen contraries a la granea del poder de Deu, e aço es contra totes les condicions dels arbres; per la qual contrarietat lo dia del judici es maniffestat al huma enteniment, qui sab reebre la signifficança[1] de les flors dels arbres.


DE PERFECCIO E SAVIESA



ENAXI con per la influencia dels corses celestials[2] ve influencia de generacio als corses terrenals, segons cors natural, enaxi e molt mils, sens tota comparacio, de la perfecta sauiesa de nostre senyer Deus, ve influencia e benediccio a la sauiesa creada qui es en los homens. On cant[3] tuyt serem ajustats lo[4] dia del judici, e serem conexents que Deus sabra tots los bens e tots los mals que cascun hom haura feyts, e jutjara cascun de nos segons nostres obres, adonchs haurem major conexença de Deu e de sa sauiesa per esta manera, que per nuyla altra; cor cascu conexera la sua sentencia matexa e la sentencia del altre, e aço ensemps, e en vn temps,[5] e en vn loc tan solament: e per aquesta conexença crexera e s

  1. Edit. lat. Qui scit recipere manifestas significationes.
  2. Edit. lat. Corporum supracaelestium.
  3. Con.
  4. Al.
  5. En vn temps mateix.