Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/126

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

multiplicara en cascu de nos sciencia e conexença. E aquells qui seran en via saludable, hauran aytanta de caritat e de benauirança, con sera la conexença que hauran de la sentencia de Deu. E aquells qui seran en via de dampnacio, aytant con mes hauran de conexença, aytant mes seran en tristicia e en malediccio.[1] On con aquest judici aytal, se couenga ab la perfecta obra de nostre senyer Deus, e ab la sauiesa creada, qui s coue esser en los homens, per que aquella couenga esser molt gran per hauer conexença de la molt perfecta e gran sauiesa de Deu, per aço lo dia del judici es maniffestable; sens lo qual no serien tan maniffestables les rahons damuntdites; ne les condicions dels cinch arbres no n serien tan conseruables.


DE GRANEA E JUSTICIA



SAPIES, gentil, que custuma e vsança es entre nosaltres,[2]que aytant con la sentencia es major, aytant hi couenen esser mes testimonis, e coue esser donada per pus nobles e per pus justes persones, e denant mes e meylors persones.[3] On la major sentencia qui pusca esser, seria que totes les gents qui hanc foren, ni son, ni seran, eren ajustades en vn loc, e que Deus jutjas tots aquells, en presencia los vns dels

  1. Edit. lat. Tanto majori maledictione et tristicia torquebuntur.
  2. Edit. lat. Inter nos Judaeos.
  3. Edit. lat. Et etiam in praesentia multorum.