Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/128

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que sien justs e poderoses contra los homens erguyloses e injurioses. On con a maniffestar que l poder e la justicia de Deu se concorden contra los homens peccadors qui son plens de superbia e de erguyl e de injuria, e que aquells sien vençuts, e sobrats, e confuses per lo poder e la justicia de Deu, vol Deus que sia dia de judici, e que ensemps tots los homens hajan conexença del gran poder e de la gran justicia de Deu; al qual poder e justicia vejen jutjar e confondre, e apoderar[1] los homens erguyloses e injurioses. On si l dia del judici res no fos, no n foren tan maniffestables lo poder ne la justicia de Deu a les gents contra superbia e injuria. E cor ço per que l poder e la justicia de Deu es pus maniffestable al huma enteniment, se haja a seguir de necessitat, segons les condicions dels arbres, per aço lo dia del judici es maniffestable.


DE FE E ESPERANÇA



ÇO per que fe e esperança mils poden contemplar Deu coue esser de necessitat ordenat per la perfeccio qui es en la bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor;[2] cor si no ho era, seria signifficat

  1. Edit. lat. Ac subjugantem.
  2. Edit. lat. Hoc, per quod Fides et Spes meliùs possunt contemplari Deum per divinam perfectionem, quae est in bonitate, magnitudine, aeternitate, potestate, sapientia et amore, necessario convenit ordinari.