Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/129

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que fe e esperança mes poguessen contemplar en Deu, que Deus ordenar ni voler con molt fos contemplat e adorat,[1] e aço es impossibil. Cor si era possibil, seguir sia que perfeccio mils se concordas ab virtuts creades que ab virtuts increades, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat lo dia del judici es maniffestable, sens lo qual, fe e esperança no porien tan be contemplar Deu, con fan en ço que fe creu, e esperança espera la diuinal sentencia de Deu en presencia de tot son poble.


DE FORTITUDO E LUXURIA



MAJOR pot esser fortitudo contra luxuria en absencia de les gents, que en presencia; cor vergonya mortiffica en huma coratge luxuria,[2] cant hom es en presencia de les gents, denant les quals hom ha vergonya a fer auulteri.[3] E per aço fortitudo no pot esser tan contraria en coratge de hom amador de castetat denant les gents, con en amagat. On con fortitudo e luxuria sien pus contraris en absencia de les gents que en presencia, segons que damunt es dit, per aço se coue que l merit de fortitudo sia reuelat a les gents, e la colpa que hom ha per luxuria sia

  1. Edit. lat. Quam Deus posset velle et ordinare, quomodo fides et spes ipsum multùm contemplarentur et adorarent.
  2. Mortiffica en hom coratge e luxuria.
  3. Edit. lat. Committere luxuriam seu adulterium.