Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/137

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


esser durable; per lo qual durament paradis es maniffestable.


DE FE E ESPERANÇA



SI paradis es, fe e esperança se n concorden molt mils que si paradis res no es: e si paradis res no es, mils se n concorden fe e esperança per ço que res no es, que per ço que es; e aço es impossibil que ço que res no es, pusca esser tan gran occasio[1] de concordança con ço que es. Cor si era possibil, seguir sia que occasio e concordança e majoritat se concordassen ab no esser, e que lurs contraris se concordassen ab esser, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat paradis es demostrable en la gran concordança que es entre fe e esperança, creent fe paradis esser, e esperant esperança la[2] celestial gloria.


DE PRVDENCIA E ACCIDIA



PRVDENCIA e accidia son contraris, la qual contrarietat han majorment en les coses grans que en les coses poques: cor aytant con prudencia es en

  1. Edit. lat. Possit esse ita magna causa.
  2. E esperar esperança en la.