Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/138

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


majors coses, de aytant es pus gran virtut. E on major virtut es, pus contraria es a vicis; e aço mateix se segueix de accidia, cor pus accidios es hom contra major be, que contra menor. On si paradis es, prudencia ne pot esser pus contraria a accidia, e accidia a prudencia, que si paradis no es. E cor ço per que prudencia e accidia son pus contraris, coue esser, segons les condicions dels arbres, per aço paradis es signifficable en la major contrarietat qui es entre prudencia e accidia. § Dix lo gentil al juheu: Assats me tench per pagat de la prouacio que tes paraules me han signifficada de la celestial benauirança; mas prech te que m digues, si en aquella gloria celestial que tu dius, haura hom muyler,[1] ne enjenrrara[2] fils, ne si menjara hom, ne beura, ne dormira, e axi de les altres coses qui pertanyen a esta present vida. § Respos lo juheu: Paradis no es loc de totes aquexes coses que tu dius, car en totes aquexes coses ha deffayliment, e totes son donades a hom en est mon per ço que l home pusca viure,[3] e que l mon no peresca[4] en humana especia.[5] Sapies per veritat que paradis es loc complit,[6] on ha compliment de tots bens, veent Deu; de la qual vista hom ha[7] tan gran compliment, que neguna de estes coses temporals no es a hom necessaria. § Respos lo gentil: Si en paradis hom no menuga, ni beu, segueix se que en infern no sia fam, ni set; e si no ho es ¿de que seran punits los homens

  1. Moyler.
  2. Enjenrra.
  3. Edit. lat. Vt possit vivere in hac vita.
  4. Peresqua.
  5. Esposicio.
  6. Edit. lat. Perfectissimus.
  7. Edit. lat. In quo est complementum omnium bonorum, per quorum visionem homo habet. La frase «veent Deu» queda suprimida en la versión latina de Maguncia.