Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/140

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Del vuite article




DE INFERN



DIX lo juheu al gentil: De cada arbre hauem sufficiencia ab vna flor a prouar infern esser.


DE GRANEA E PODER



TOT quant Deus ha creat, ho ha creat a demostrar son gran poder, lo qual poder sera molt mils signifficat a son poble si infern es, que no seria si infern res no era. Cor en ço que Deus per son poder pora conseruar eternalment en foc infernal lo cors del hom peccador, sens que l foc no l pora consumir, hauent los homens infernats[1] molt gran fam, e set, e calt, e fret, e durant sens fi per lo poder de Deu qui en ells se maniffestara, se demostrara eternalment sa justicia, e la raho per que Deus ha creat hom, sera pus fortment couinent ab esser que no fora si infern no fos; e car ço per que si coue s mils ab occasio[2] per la qual Deus ha creat hom, haja concordança

  1. Edit. lat. Hominibus infernalibus.
  2. Edit. lat. Melius convenit cum causa.