Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/141

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ab esser, e lurs contraris ab no esser; per aço infern es signifficable.[1]


DE ETERNITAT E JVSTICIA



HOME peccador, cant fa peccat, pecca contra eternal justicia, la qual justicia es en Deu, e pecca contra la eternal bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio; e per aço coue s ab peccador colpa infinida en duracio.[2] E si aço no era enaxi, en Deu hauria deffayliment de perfeccio en granea infinida, que no seria en eternal vs de justicia. E cor es impossibil que en Deu deffayla eternal vs de justicia, per aço coue que l home qui pecca mortalment, haja colpa per la qual sia digne de sostenir eternal pena, la qual pena no seria, si infern no era perdurable. § Dix lo gentil al juheu: Cant lo peccat que l home peccador fa sia termenat e finit en durament de temps, ¿con pot esser que ell, per aquell peccat, sostenga pena eternalment sens fi? § Respos lo juheu: Segons que damunt es dit e signifficat, enaxi coue esser, segons la gran justicia de Deu; cor si les penes

  1. Los diferentes códices que se tienen á la vista difieren algún tanto en este pasaje. Uno de los más correctos dice así: Se demostrara eternalment sa justicia, e sera pus fortment couinent ab esser la raho per que Deus ha creat hom se coue ab esser, e son contrari ab no esser, que no fora home si infern no fos; e per aço infern es signifficable. En vista de la falta de sentido que ofrece en este punto el códice citado, adoptamos el texto del que mejor concuerda con la traducción latina.
  2. Edit. lat. Culpa infinitae durationis.