Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/142

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


infernals hauien fi, couenrria que ls homens qui exirien de infern haguessen gloria; la qual gloria haurien sens franch arbitre, e sens eleccio de amar Deu, e de amar justicia, con sia cosa que aquells sien morts en peccat, apres la qual mort no han libertat de elegir be e de esquiuar mal. On, per la raho que tu dius, son molts juheus qui crehen que la infernal pena haura fi; mas yo no so de lur oppinio, ans creu que la infernal pena sera eternal; cor si no ho era, serien destrohides les condicions dels arbres, e ls homens qui son en gloria no haurien tanta de gracia rehebuda de Deu, si infern no era durable, con hauran si infern es durable.[1] E cor ço per que los homens saluats hajen mes de gloria, e reheben major gracia, e hajen a Deu major caritat, se couenga ab esser, segons les condicions dels arbres, per aço infern es maniffestat esser perdurable.[2]


DE AMOR E IRA



LA diuinal amor ama eternalment sens fi aquells qui son en gloria. ¿E sabs per que? Per ço cor la amor e la bonea diuina se couenen a amar eternalment sens fi los sants de gloria; cor si no ho fehien, couenrria que la gloria que ls sants han en paradis hagues fi; e nos hauem prouat que aquella

  1. Edit. lat. Durabilis in aeternum.
  2. Maniffestable en esser perdurable