Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/143

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gloria durara sens fi. On enaxi con amor se coue ab la bonea diuinal a amar los sants de gloria perdurablement, enaxi se coue ab la diuinal justicia a desamar perdurablement[1] los peccadors infernats, los quals perdurablement no desamaria, segons justicia, si aquells perdurablement no eren punits per justicia.


DE PRVDENCIA E FORTITVDO



PRVDENCIA e fortitudo son virtuts qui son contraries[2] a lurs contraris, los quals son imprudencia e freuoltat de coratge.[3] On si infern es, prudencia e fortitudo se n couenen mils contra lurs contraris; e on mils se couenen contra lurs contraris, pus fortment se descouenen ab esser imprudencia e flaquea de coratge. On si infern res no era, la gran justicia diuina fora pus contraria a imprudencia e a flaquea de coratge[4] si infern fos, que no es si infern res no es. E on mes la gran justicia de Deu es signifficada a la humana intelligencia, mils se couenen ab esser prudencia e fortitudo. E cor per esser infern se seguesca ço qui damunt es dit en molt gran conueniencia; e per no esser infern hi fos la inconueniencia damuntdita; e esser e conueniencia se couenguen, e no esser e inconueniencia, per aço infern es maniffestable.

  1. Edit. lat. Ad odiendum aeternaliter.
  2. Edit. lat. Quae opponuntur.
  3. Edit. lat. Fragilitas cordis.
  4. E a flac coratge.