Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/144

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





DE CARITAT E ACCIDIA



CARITAT e accidia son contraris, cor per caritat es hom amador de be e desama hom lo mal; e per accidia es hom amador de mal e desama hom lo be. On si infern es, pus appareylat es hom, considerant[1] les penes infernals, a amar be e a esquiuar mal, que no seria si consideraua e crehia que mal infernal res no fos, o que les penes infernals haguessen fi. E aytant con les penes infernals son a home occasio de amar be, e de fer bones obres, e de esquiuar mal, de aytant es hom pus contrari a accidia. E cor, segons les condicions dels arbres, se couenga ab esser ço per que virtuts e vicis pus fortment son contraris, e ço per que menys son contraris se couenga menys ab esser,[2] e aço segons esguardament de infinit durament, per aço infern es maniffestat al huma enteniment qui ha aytal consideracio. § Cant lo juheu hac prouats los articles damuntdits, lo gentil gita vn suspir molt doloros, e dix: ¡Ay las colpable! ¡E en qual perill has estat tan longament! ¡E con greus trebayls e perdurables[3] hagres hauts si fosses mort en la error, e en les tenebres en les quals estaues! Dementre que l gentil dehia aquestes paraules, lo juheu li dix si s tenia per contengut dels articles

  1. Edit. lat. Homo considerans et credens.
  2. Ab menys esser.
  3. Trebayls perdurables.