Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/156

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que ensemps sien vna essencia diuina, infinida en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa et cetera, e que aquella sia les tres proprietats personals, distinctes per generacio personal, essencial, enjenrradora, e per generacio personal, essencial, enjenrrada, e per processio personal, essencial, procehida; hauent[1] cascuna totes les flors del primer arbre, e esser ensemps vna flor on sien totes les flors del arbre. On con aço sia enaxi, donchs, per la conueniencia necessaria damuntdita, la sancta trinitat[2] que nos ensercam es signifficada e demostrada.

DE ETERNITAT E PERFECCIO



PODER infinit, qui enjenrra poder infinit e sauiesa infinida e amor infinida; e sauiesa infinida, qui enjenrra infinit poder e infinida amor; e infinida amor, qui enjenrra infinit poder e infinida sauiesa; e infinit poder, infinida sauiesa e infinida amor, qui ixquen del infinit enjenrrador damuntdit,[3] e del infinit enjenrrat damuntdit, aquests tres damundits se couenen molt pus fortment ab la flor damuntdita, que no faria vn poder, vna sauiesa e vna amor essencials on no fossen los tres damuntdits. E cor ço qui mils se coue a la eternitat e perfeccio de Deu, coue esser atribuhit a

  1. Essencial, hauent.
  2. Edit. lat. Sancta Trinitas in Divinis.
  3. Edit. lat. Et infinitus amor procedentes à praedicto infinito generante.