Deu, per aço coue que a Deu couenga[1] tot ço que eternitat e perfeccio se couenga mils en Deu; cor si no ho fehien, seria signifficat que l huma enteniment pogues mes entendre, e la humana consideracio pogues mes considerar major nobilitat[2] de eternitat e de perfeccio, que ceyla de Deu, e aço es impossibil. Cor si era possibil, seria la eternitat e la perfeccio de Deu finida e termenada; e si ho eren, serien contraries las flors del arbre a la flor damuntdita, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es signifficada e demostrada al huma enteniment, qui enten, e a la humana consideracio, qui considera la signifficança e la demostrança damunt maniffestada.
SI hom pot fer e vol fer son semblant, major poder e major amor ha en fer son semblant, que en altre cosa qui no sia de sa especia, ne sia tan noble con hom. On si en Deu ha qui pusca e vuyla enjenrrar Deu semblant a si en esser Deu, e en esser eternal[3] e infinit en perfeccio, major poder e voler ha, que no hauria si aytal poder e voler no hauia. E cor a Deu coue esser atribuit lo major poder e voler, e cor totes coses, segons cors natural, amen enjenrrar lur
