Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/157

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Deu, per aço coue que a Deu couenga[1] tot ço que eternitat e perfeccio se couenga mils en Deu; cor si no ho fehien, seria signifficat que l huma enteniment pogues mes entendre, e la humana consideracio pogues mes considerar major nobilitat[2] de eternitat e de perfeccio, que ceyla de Deu, e aço es impossibil. Cor si era possibil, seria la eternitat e la perfeccio de Deu finida e termenada; e si ho eren, serien contraries las flors del arbre a la flor damuntdita, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es signifficada e demostrada al huma enteniment, qui enten, e a la humana consideracio, qui considera la signifficança e la demostrança damunt maniffestada.

DE PODER E AMOR



SI hom pot fer e vol fer son semblant, major poder e major amor ha en fer son semblant, que en altre cosa qui no sia de sa especia, ne sia tan noble con hom. On si en Deu ha qui pusca e vuyla enjenrrar Deu semblant a si en esser Deu, e en esser eternal[3] e infinit en perfeccio, major poder e voler ha, que no hauria si aytal poder e voler no hauia. E cor a Deu coue esser atribuit lo major poder e voler, e cor totes coses, segons cors natural, amen enjenrrar lur

  1. Couengam.
  2. Considerar nobilitat.
  3. Edit. lat. Unde si in Deo est Deus, qui possit et velit generare Deum sibi similem, ut sit Deus aeternus.