Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/158

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


semblant en especia, per aço es signifficada e reuelada en Deu esser trinitat. § Dix lo gentil: ¿Con pot Deus ser eternal semblant a si, con sia cosa que tota obra couenga hauer començament? § Respos lo crestia: Cor creatura no pot esser sens començament, cor en altra manera no seria creatura, per aço Deus no pot ser obra en creatura sens començament. Mas cor Deus es major que creatura, per aço ha en si qui pot reebre e qui pot fer generacio sens començament; cor si no ho hauia, no seria major en poder a creatura perfectament.[1]

DE SAVIESA E PERFECCIO



DIX lo crestia al gentil: La final causa,[2] ço es, la principal raho[3] per que Deus ha creat hom, es per ço que hom haja conexença de Deu e am Deu. E la segona intencio per que Deus ha creat hom, es per que hom particip en la gloria ab Deu eternalment sens fi. E si d aço fos lo contrari, seguira s que la flor damuntdita fos contraria a les altres flors del primer arbre, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que home principalment es creat per conexer e amar Deu, e segondariament es creat per gloriejar en Deu. On con aço sia enaxi, per aço

  1. Edit. lat. Non esset in potestate et perfectione superior creaturis.
  2. Raho.
  3. Edit. lat. Prima ratio, vel prima intentio.