Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/160

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


es impossibil esser deffayliment en Deu, per aço es demostrat que ço per que Deus es mils demostrat per les creatures a hom, coue esser veritat; per la qual veritat trinitat es demostrable.

DE BONEA E CARITAT[1]



SI tu podies fer vn be qui fos infinit en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e tu hauies bona volentat e perfecta caritat, tu faries lo be damuntdit. On con Deus haja perfecta caritat, perfecta bonea e perfect poder, coue que eyl faça ço que tu faries, si ne hauies poder; e si no ho fehia, tu pories hauer meylor volentat que Deu, si hauies lo poder de Deu. E si tu, qui est creatura, podies hauer meylor volentat que Deu, en Deu no s couenrria perfeccio ab sa caritat; e cor aço sia impossibil, per aço es signifficat que en Deu, lo seu poder[2] fa ço que tu faries si hauies lo poder en la perfeccio en la qual Deus coue que haja son poder, e sa bonea, e son saber, e son voler. On con aço sia enaxi, per aço trinitat es signifficada, segons que la flor damuntdita signiffica per les paraules damuntdites. § Aytant con caritat menor[3] es pus semblant a major caritat, aytant es major en bonea e en virtut,

  1. Edit. lat. De bonitate et charitate. Potestate et charitate.
  2. Lo Deu pare. La edit. lat., siguiendo este códice, traduce: Deus pater.
  3. Major.