Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/161

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que la caritat qui no es tan semblant a la caritat major ne ab eyla aytant se coue. On si Deus es en vnitat e trinitat, hom qui es en vnitat e en trinitat, ne s pus semblant a Deu, que no seria si Deus no era en vnitat e en trinitat. E on mils es hom semblant a Deu, mils es appareylat a esser bo, e a hauer major caritat a Deu, e a si mateix, e a son prohisme. On con, segons les condicions del segon arbre, hom deja atorgar ço per que la caritat e la bonea creada mils se couenguen ab la bonea e ab la caritat de Deu increada, per aço, segons aquells començaments, ço son, aquelles condicions del segon arbre, trinitat es maniffestada.

DE BONEA E CARITAT, E DE GRANEA E CARITAT



SI la obra que l anima sa con enten e ama Deu, es meylor e major caritat que no es con enten e ama si matexa o altra creatura, coue de necessitat que Deus faça major caritat con enten si mateix e ama si mateix, que no fa con ama e enten altra cosa. E si aço no era enaxi, seguir sia que la obra que Deus fa en si mateix, entenent e amant creatura, fos egual en la obra que fa entenent e amant si mateix, e aço es impossibil; cor si era possibil, seria aytan gran sa bonea fora si mateix, con en si mateix, e