Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/165

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


e filiacio. § Ço qui es pus contraria cosa a desagualtat, es egualtat; e ço qui es pus contraria cosa a contrarietat, es concordança. On si en Deu ha egualtat e concordança, segueix se de necessitat que la prudencia ne conesca en Deu major poder contra desagualtat e contrarietat a no esser en Deu, que si en Deu no hauia egualtat ne concordança. E cor la major obra que prudencia pusca hauer en conexer lo gran poder de Deu, se couenga ab esser,[1] segons les condicions del arbre, per aço coue de necessitat que en Deu haja egualtat e concordança; e si en Deu ha egualtat e concordança, coue que hi sia pluralitat, cor sens pluralitat no hi poria esser egualtat e concordança. E cor en Deu sia pluralitat, per aço es per lo poder de Deu signifficada trinitat en egualtat e concordança, a prudencia.[2]

DE BONEA E SVPERBIA



DIX lo crestia al gentil: Superbia es contra bonea, cor home erguylos ama ço qui es vil, sobre ço qui es noble, e desama lo be de son prohisme. E per aço humilitat, qui es son contrari, se concorda ab bonea, qui ama mes lo pus noble be que l menor be, e multiplica lo be major e l menor; e egual ama be qui sia entre lo major be e l menor.[3] § Si en la bonea

  1. Se couenga esser.
  2. E prudencia.
  3. Edit. lat. Et bonum medium inter majus et minus diligit per equalem distantiam ab extremis.