Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/168

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

contraries, segons les condicions del arbre, ni en lo primer arbre no pusca esser contrarietat de vna flor ab altre, per aço la humilitat de Deu lexa esser superbia, per ço que la humilitat creada, per la increada, pusca contrestar a superbia humana, e la humilitat creada do honrament a la increada.

DE AMOR E AVARICIA



EN home amor e auaricia son contraris, cor home amant se coue ab larguea, contraria a auaricia en l amat; e auaricia tol e no dona, e concorda s ab desesperança, contra esperança qui s concorda ab amor e ab larguea. On con aço sia enaxi, donchs, per les virtuts e los vicis damuntdits, la sancta trinitat que tu demanes es representada per la contrarietat qui es entre virtuts e vicis. Cor si en Deu ha amador qui am en Deu amat tan fort, que tot si mateix li do; e si l amador li dona tot si mateix, e l amador es infinit en bonea, granea, e en totes les flors del primer arbre, coue de necessitat que en l amador sia infinida larguea en bonea, granea et cetera; e aytant con larguea es major, d aytant l amor diuina es pus contraria a auaricia. E cor la major contrarietat couenga esser atorgada, segons que fo compres primerament en les condicions dels arbres, per aço trinitat es signifficada en la major condicio d est arbre; la qual trinitat