Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/169

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


es en amant e amat; e cascu del amant e amat es amant e amat, e d amdos ix amant e amat, e ensemps son vna amor essencial, infinida, en amant e amat, en bonea, granea, eternitat et cetera. § Si auaricia hagues poder infinit, destrohira tota larguea, con sia cosa que a infinit poder no pusca contrestar nuyl altre poder: e cor en Deu sia infinit poder, coue que Deus, per infinida larguea, sia contrari a auaricia. On si en Deu ha vn liberal infinit en larguea, qui do infinida larguea, coue de necessitat que la larguea que dona, do de sa larguea matexa; cor si donaua altra larguea, no seria sa larguea infinida. E si en Deu ha infinida larguea, e no era en Deu qui donas aquella larguea infinidament en bonea, granea et cetera, no hi hauria infinida amor, qui amas donar tan noble do con es infinit do. E si en Deu hauia deffayliment de amor a donar, e en Deu hauia complit do a donar, seria contrarietat entre amor e donar e amar. On con sia impossibil que les flors del primer arbre sien contraries, per aço trinitat es demostrada, segons que les paraules damuntdites signiffiquen.

DE FE E ESPERANÇA



DIX lo crestia al gentil: Si trinitat no era en Deu, no hi seria obra; la qual obra Deus no hauria dintre si mateix: e la meylor obra que seria en esser,