Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/171

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


con obra no era en Deu ans que l mon fos,[1] que enaxi esdeuengues temps que res no fos, e que tot quant es hagues fi. Mas cant hom creu que Deus eternalment e infinida ha en si mateix obra,[2] de aquella influencia de obra, tan gran e tan maraueylosa, pot hauer esperança hom que l mon dur eternalment sens fi. On con ço per que es esperança de home, esta major en Deu, e ço per que s couenga mils ab fe e ab esser, sia de les condicions del quart arbre, e esperança pot esser major, e se n pot mils concordar ab fe, si trinitat es, per aço en la majoritat de esperança e en la major concordança que hom ha[3] ab fe, trinitat es representada e maniffestada als vlls de la humana pensa, qui considera segons que damunt es dit. § Respos lo gentil: Segons tes paraules, fe e esperança pogren esser majors si en Deu hagues quaternitat de persones, o que en Deu hagues pluralitat de persones infinides, que no son per esser trinitat de persones en Deu[4] tan solament. § Respos lo crestia: Si en Deu no abastas obra de tres persones, e que ni hagues mester mes a esser en Deu perfeccio de bonea, granea, eternitat et cetera, esperança no pogra esser tan gran, ne tan contraria a desesperança; ni fe no[5] creegra en tan noble paternitat, filiacio e processio, si a la perfeccio de Deu hagues mester dues o mes paternitats e filiacions, o tres o mes processions. On con en Deu no haja mes de tres persones, segons que ja hauem prouat en les altres solucions; e cor

  1. Edit. lat. Ante productionem mundi.
  2. Edit. lat. Habeat operationem intrinsecam.
  3. Que hom ne ha.
  4. Persones esser en Deu.
  5. No ho creegra.