Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/172

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fe e esperança ne serien menors, per aço ta questio es contraria a la nobilitat qui s coue ab la pluralitat qui s coue esser en Deu, e es contraria a la majoritat[1] e concordança qui coue esser en fe e esperança.[2]

DE CARITAT E JVSTICIA



CARITAT e justicia se couenen contra mala volentat e injuria. On si en Deu ha trinitat, molt mils se n poden en home concordar caritat e justicia, que si trinitat en Deu no fos; cor per trinitat enten hom que en Deu hi ha enjenrrador caritatiu e just e infinit en caritat e justicia,[3] la qual infinitat de caritat e justicia es infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e perfeccio. E per aço la caritat e justicia creada pot esser major per la influencia de caritat e de justicia increada damuntdita, que no poria esser sens la caritat e la justicia del enjenrrador damuntdit. E aço mateix se segueix del fil e del esperit sant, si cascu es caritatiu e just per si mateix e en si mateix infinidament en bonea, granea et cetera. On con, segons les condicions d est arbre, se segueix que caritat e justicia creada pot esser major en hom si trinitat ha en Deu, que si trinitat no era en Deu; per aço trinitat es maniffestada.

  1. En Deu, e ab la majoritat.
  2. Esser fe e esperança.
  3. En algunos códices faltan las líneas que preceden desde la cuarta inclusive del capítulo.