Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/180

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

negun altre del altre on no sia generacio ne eximent; [1] per aço coue que ço sia en la vnitat e trinitat de Deu, per que la vna persona diuina es pus prop ab l altre en virtut e en natura, e en bonea, granea et cetera, a esser vna essencia bona, gran, eternal, poderosa et cetera. E si aço no era enaxi, seguir sia que perfeccio fos contraria a bonea, granea et cetera, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que de necessitat se coue que la trinitat qui es en Deu sia de pare, e de fil, e de sanct esperit. § Dix lo gentil: Segons cors de natura, enans es pare que fil; [2] e per aço, si en Deu ha pare e fil, coue que l pare sia ans que l fil. [3] § Respos lo crestia: Differencia ha molt gran entre la natura qui es creada, e [4] la natura increada; e aço es per ço cor eternitat e perfeccio se coue ab natura increada, e no ho fa ab creada; e per aço la generacio e la processio qui es en Deu, es diuersa a la generacio e processio qui es en les creatures. On enaxi con peyra, estant peyra, no pot esser home, enaxi lo fil de Deu e l sanct esperit, hauent perfeccio e eternitat, no poden hauer començament ne fi; cor si ho hauien, no haurien perfeccio ni eternitat, qui son sens començament ne fi. Mas cor tu has començament e fi, per aço, per altra natura qui no es la natura qui es en lo sobira be, pots hauer derreria de ton pare, [5] e pots esser denant

  1. Edit. lat. Unde cùm Generans et Generatus et Procedens ab utroque sint adinvicem propinquiores in natura, quàm alia res, in quibus non sunt Generatio et Processio.
  2. Edit. lat. Pater tempore praecedit filium.
  3. Edit. lat. Quod Pater praecedat Filium per naturam.
  4. Ab.
  5. Edit. lat. Potes habere posterioritatem sub comparatione ad tuum patrem.