Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/179

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


flors dels arbres, per les quals ton enteniment pusca reebre lum diuinal, per lo qual sia exalçat a hauer conexença de la sancta trinitat de Deu. § Respos lo gentil: No vuyl que cuyles mes de les flors a prouar trinitat. Mas prech te que m digues en qual manera les tres persones diuines pusquen esser vna essencia diuina, sens que no sia [1] composta de les tres persones. § Dix lo crestia al gentil: Composicio no pot esser si no de coses finides e termenades; donchs de coses infinides en bonea, granea, eternitat et cetera, no pot esser; e si simplicitat no podia esser de coses infinides en bonea, granea, eternitat et cetera, les coses que appelam infinides en bonea, granea, eternitat et cetera, serien finides en bonea, granea, eternitat et cetera. On con sien infinides, per aço, per lur infinitat, e per infinit poder, poden esser ensemps vna simple essencia diuina, sens nuyla composicio. § Dix lo gentil al crestia: Digues me, ¿per que la trinitat qui es en Deu, es en paternitat, filiacio e processio, e no es altra cosa que no sia pare, ne fil, ne sanct esperit? § Respos lo crestia: Segons les condicions del primer arbre, la major nobilitat que hom pusca considerar, deu hom conexer [2] a Deu; on con en Deu couenga esser trinitat, segons que ja hauem prouat, coue que la trinitat conegam en aquelles virtuts e proprietats per que la trinitat de Deu sia a nostre enteniment signifficada e demostrada en major nobilitat. On con enjenrrant e enjenrrat, e amat e donat, [3] ço es, ixent de altre, sien pus prop en natura la vn ab l altre que

  1. Sens que sia.
  2. Edit. lat. Debet attribui.
  3. Enjenrrat e donat.