Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/178

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ensemps los tres sien vna essencia infinida en bonea, granea, eternitat et cetera, si l anima del home just desija a saber en Deu aquestes coses, e aquestes coses a saber en gloria ha esperança, [1] major esperança ha de saber en Deu grans coses e maraueyloses, que no hauria si no desijaua a saber [2] en Deu los tres damuntdits. E on la esperança pot esser major en hom de saber grans coses, major contrarietat pot hauer contra accidia; e cor ço per que esperança e accidia sien pus contraris, sia atorgadora cosa, segons les condicions d est arbre, per aço la trinitat que nos te signifficam se coue ab affermacio, e descoue s ab negacio; cor si s couenia ab negacio, e s descouenia ab affermacio, seguir sia que ço per que esperança e accidia foren menys contraries, se couengues ab affermacio, e ço per que mes fossen contraries se couengues ab negacio; e aço es impossibil, e es contra les condicions d est arbre. E si era possibil, seguir sia que esperança e accidia se couenguessen en esser ensemps vna cosa matexa qui fos virtut e vici, e aço es impossibil e contradiccio. § Cant lo crestia hac prouada trinitat en Deu esser, [3] per los cinch arbres damuntdits, eyl dix aquestes paraules: ¡Benehit sia Deus, per la virtut del qual hauem conexença de la sua gloriosa trinitat en la signifficacio de les flors e en les condieions dels arbres! On si tu, gentil, no t tens per pagat [4] de les demostracions que yo te he donades de la sancta trinitat de nostre senyer Deus, yo coylire mes de les

  1. E ha esperança que aquestes coses sapia en gloria.
  2. Edit. lat. Non desideraret intelligere.
  3. En Deu per esser.
  4. Edit. lat. Non esse satisfactum.