Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/177

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cor per amar home son semblant, pusca esser pus contrari contra son dessemblant, ço es, ira, qui no s coue ab home; per aço home, amant Deu, semblant a si en vnitat e trinitat, pot esser pus forts contrari a ira que no seria si, amant son dessemblant, se combatia contra ira; con ço sia que nuyla cosa no sia tan contraria a ira con Deu. On con aço sia enaxi, per aço en Deu trinitat es signifficada en la major semblança que home deu hauer ab ço que mes deu amar; e es signifficada en ço que home, aytant con es pus semblant a Deu, pot esser pus forts contra ira. E cor ço per que fortitudo pot esser pus forts contra ira, sia atorgadora cosa, segons les condicions d est arbre, per aço trinitat, en estes condicions, es signifficada.



DE ESPERANÇA E ACCIDIA



CERTA cosa es que a accidia es pus contraria cosa major esperança que menor; cor pus negligent es hom a desijar les coses menys nobles que les coses pus nobles. [1] On si en Deu ha infinida bonea, granea, eternitat et cetera, qui enjenrra infinida bonea, granea, eternitat et cetera, e que d amdos ixca altre qui sia infinit en bonea, granea, eternitat et cetera, e que

  1. La edit. lat. de Maguncia se expresa en un sentido contrario al del texto original, traduciendo la cláusula de este modo: Quoniam homo est magis acediosus ad desirandum res magis nobiles, quàm minùs nobiles.