Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/176

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

a esser semblant a Deu sia atorgadora cosa, segons les condicions del primer e del cinque arbre, per aço trinitat es demostrable en la major contrarietat qui es entre la natura diuina, e enueja e peccat.



DE FORTITVDO E IRA



HOM es sobject on fortitudo e ira son contraris. On con ira venç fortitudo en huma coratje, adonchs es vençuda fortitudo per la flaquea e per lo deffayliment de coratje. E cant fortitudo venç ira, [1] adonchs ira es vençuda per accabament e per nobilitat de coratje. On aytant con fortitudo venç e appodera major ira, aytant es major en virtut; e aytant con la ira venç major fortitudo, d aytant la ira es major en vici e en peccat. § Certa cosa es que vn semblant ab altre s enforteix [2] contra son contrari e son dessemblant; on si Deus es en trinitat e vnitat, pus semblant a Deu es hom qui es vn en trinitat, ço es, anima e cors e la conjuncio d amdos, los quals tres son vn hom, que no es si Deus es vn, sens trinitat de persones. On con hom sia obligat a amar Deu mes que nuyla altra cosa, e con a hom sien semblants en vnitat e en trinitat moltes creatures, seria home pus obligat a amar mes son dessemblant que son semblant. E

  1. Edit. lat. Vincit et superat iram.
  2. Edit. lat. Unum simile conjunctum suo alteri simili augmentetur in virtute, et fortificetur.