Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/175

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

entre prudencia e fortitudo, per aço trinitat, en aquesta major concordança, qui s coue ab les condicions d est arbre, es signifficada e demostrada.



DE CARITAT E ENVEJA



DIX lo crestia al gentil: Caritat e enueja son contraris; cor per caritat se coue hom ab larguea e ab leyaltat, e per enueja ab cobea e ab engan. On si hom ha caritat a Deu, pus contrari es a enueja, que no es con ha caritat a son prohisme; e aço es per ço cor en Deus ha major larguea e major caritat que en creatura. E si hom es enuejos del be e de la honor de Deu, pus contraria es sa enueja a caritat, que no es si hom es enuejos del be e del honrament de son prohisme. E aço es per ço cor lo be e l honrament qui s coue a Deu es major que l be ni la honor de creatura. § Segons ço que damunt es dit, es signifficada en Deu trinitat esser, car la flor damuntdita ho signiffica. Cor si en Deu ha caritat qui enjenrra de si matexa egual caritat a si matexa, e que de la caritat enjenrrant e de la caritat enjenrrada ix caritat egual a la enjenrradora e la enjenrrada, e aço per la volentat de la enjenrrada e de la enjenrradora, pus luny es enueja a esser semblant a la caritat de Deu, que no seria si en Den no era caritat, segons que damunt es dit. E cor ço per que enueja sia pus luny