Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/174

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

mes coses, aytant l enteniment hi pot mes hauer de ignorancia. On con aço sia enaxi, e cor ço per que l enteniment de home pusca mes entendre en Deu e mes ignorar, se couenga ab les condicions del primer arbre e del quart, e aço se couenga ab esser, a demostrar que l enteniment pot esser molt noble en entendre en Deu grans coses, e que aquelles grans coses sien [1] molt nobles en ço que l enteniment no pot tota la noblea d aquelles entendre; per aço trinitat es signifficada en ço que l enteniment pot esser pus noble e pus alt a entendre, e pot esser pus compres a no entendre. [2] E cor aquestes dues condicions se couenen, segons la noblea de Deu e la noblea de enteniment qui es creatura, per tal que conega la gran noblea qui es en les flors del primer arbre; per aço trinitat es demostrada esser en Deu. § Aytant con l enteniment huma se esforça pus fortment a entendre en Deu, [3] aytant se coue mils ab fortitudo, e aytant multiplica a ensus la quantitat de prudencia; e aytant con l enteniment mes es compres, [4] e no pot entendre tota la nobilitat de Deu, e dona a la fe qui crega [5] ço que eyl no abasta a entendre, d aytant fortiffica l enteniment la fe, e mortiffica si mateix; e per aço segueix sen major conueniencia entre prudencia e fortitudo. E cor aquesta major conueniencia pusca esser per la diuinal trinitat, e sens que en la diuina natura no fos trinitat, no poria esser tan gran concordança

  1. Son. (154, 1).
  2. Edit. lat. Et potest in non intelligendo plus esse captivatus. (154, 2).
  3. Edit. lat. Quando magis humanus intellectus conatur in Deo profunda intelligere. (154, 3).
  4. Edit. lat. Captivatus. (154, 4).
  5. Crea. (154, 5).