Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/196

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


seguir sia contrarietat esser entre la flor e eternitat e perfeccio. E si Deus no hagues creat home a esser durable en gloria, concordare s la flor ab eternitat e perfeccio. E cor ço per que no sia contrarietat entre les flors damuntdites, se couenga ab effer, segons les condicions de est arbre; e ço per que no fossen contraries se couenga ab no esser; per aço es maniffestat que Deus, apres resurreccio, dara gloria perdurable a aquells qui hauran saluacio.



DE PERFECCIO E ESPERANÇA



PROVAT es que en Deu ha obra de proprietats personals; la qual obra es distincta la vna de la altra, per ço cor les persones diuines son distinctes. [1] On con Deus sia sobira be a totes creatures, [2] coue que sa obra sia sobre totes altres obres; e per aço la pus perfecta obra en que hom haja esperança a veher, es la obra qui es en les tres persones diuines. On si la anima ha en aquesta obra esperança, ha la pus perfecta esperança que pusca hauer; e si hauia esperança, e sa esperança no venia a perfeccio, seria a sa esperança contraria cosa la [3] perfeccio de Deu; e si ho era, la volentat de Deu e la perfeccio de Deu

  1. Edit. lat. Quae operatio est distincta per differentiam, eo quod divinae Personae invicem sunt distinctae.
  2. Edit. lat. Cum Deus sit supremum bonum, et sic superior omnibus creaturis.
  3. Seria sa esperança contraria cosa a la.